Formats de vídeo, resolucions i reproductors


El vídeo digital és una successió d’imatges en moviment codificada en forma d’informació digital (és a dir, uns i zeros). Com més quantitat d’informació, més pesarà l’arxiu, clar. La qualitat del vídeo ve determinada pels següents factors:

RESOLUCIÓ DEL VÍDEO: determina el nombre de punts (píxels) horitzontals i verticals que componen cada imatge. Per exemple, la resolució del format DVD és de 720 * 576 píxels. Actualment el suport HDV (alta resolució) és el més estès i disposa de dos tipus: 720p (1080 * 720 píxels de tipus progressiu) i 1080i (denominat full HD, entrellaçat, 1920 * 1080 píxels).

FPS (FRAMES PER SEGON): és el nombre de fotogrames (frames) que se succeeixen en un segon. En la zona Europea és de 25 imatges per segon (PAL) mentre que en la zona Americana i Asiàtica és de 30 imatges per segon (*NTSC). En el món del cinema s’utilitzen 24 imatges per segon. Podem utilitzar qualsevol FPS per als nostres vídeos, però amb un nombre baix notarem que el vídeo va a estirades. També cal dir que a major FPS més ocuparà l’arxiu corresponent al vídeo.

BITRATE: indica la quantitat d’informació digital (normalment en Megabits) que s’utilitza per a emmagatzemar un segon de vídeo. Per exemple, un bitrate de 9 Mbit/s indica que cada segon d’aqueix vídeo ocupa 9 milions de bits, aproximadament 1,1 Mbytes. Un bitrate més xicotet que un altre dóna lloc a un vídeo de pitjor qualitat en haver d’eliminar informació.

RECOMANACIONS: Un arxiu que es visionarà per internet és recomanable que no tinga més de 5 Mbit/s per a que la descàrrega siga fluida. Un minut de vídeo a 5 Mbit/s ocuparia aproximadament 30 Mb.

PRINCIPALS FORMATS DE VÍDEO:

AVI

Aquest format, desenvolupat per Microsoft, és l’habitual de Windows i un dels més utilitzats en multimèdia. Permet diferents codificadors.


MOV

És el format de vídeo d’Apple, considerat com a pioner en el desenvolupament dels formats de vídeo digital.


WMV

Windows Media Video és un format de vídeo desenvolupat per Microsoft que presenta l’avantatge de la seua alta compressió amb poca perduda de qualitat.


MPEG
Aquest format permet emmagatzemar vídeo de gran qualitat amb una grandària reduïda, per la qual cosa la seua utilització s’ha generalitzat últimament. Existeixen variants d’aquest format que donen com a resultat diferents tipus de pel·lícules: vídeo CD (VCD), supervídeo CD (SVCD), DivX, DVD, …


RM

Format de l’empresa Real Media que permet transmetre, en temps real, vídeo i so per Internet.


ASF

Format de l’empresa Microsoft que permet transmetre, en temps real, vídeo i so per Internet.


MP4

Variant de MPEG, de fet és l’abreviatura de MPEG4 Part 14. S’ha extés especialment per a transmissió d’àudio i vídeo a dispositius mòbils. Té molta compressió encara que la qualitat és baixa.


FLV

El Flash Video se sol utilitzar per a YouTube. Els fitxers FLV poden ser visualitzats a través d’un programa dedicat, dins de pàgines web, o incrustats en arxius flash swf.


Ogg / OGM

Contenidors d’àudio i vídeo totalment gratuïts pensats per a millorar el format AVI, incloent suport per a capítols, subtítols, i diverses pistes d’àudio.


VOB
Es tracta d’un contenidor que es troba en els DVD-Video, i que incorpora el vídeo en MPEG2, àudio, subtítols, i opcions de menú.


3GP

El 3GP és una versió simplificada del MPEG4 Part 14 dissenyat especialment per a mòbils de tercera generació, pensat per a les limitacions d’ample de banda i emmagatzematge d’aquests telèfons.

RECOMANACIONS: Depenent del tipus de visionat utilitzarem un format o altre: El format AVI pesa molt quan s’exporta, necessita códecs per comprimir l’arxiu, però la qualitat és bona (recomanat per a DVDs, si se va a projectar, etc).
El format FLV té una bona relació tamany-qualitat per a pujar a YouTube o Vimeo.El format MP4 comprimeix molt, el deixarem per a mòbils o quan el vídeo siga molt llarg.

REPRODUCTORS I CONVERSORS:


Cada format de vídeo té uns códecs (COdificador-DECodificador) que comprimeixen més la imatge. Perquè un reproductor de vídeo digital puga obrir i reproduir un arxiu de vídeo ha de disposar del códec apropiat per al format de l’arxiu de vídeo, i cada vegada apareixen nous códecs més potents que t’obliguen a actualitzar el teu reproductor. Hi ha reproductors específics de cada format: QuickTime Player per al format MOV (Apple), Real Player per a arxius RM (web), PowerDVD (Windows) o Xine (Linux) per a arxius MPEG.
Una altra possibilitat és disposar d’un reproductor multimèdia general, com pot ser el Reproductor de Windows Media de Microsoft o el reproductor Mplayer de Linux (de programari lliure, i que es trobatant per a Linux com para Windows), i que aquests estiguen actualitzats amb els diferents códecs de vídeo.


RECOMANACIONS: El reproductor VLC és un programa multimèdia per a reproduir la majoria de formats d’àudio i vídeo així com DVDs, VCDs… No haurem de preocupar-nos pel format en el qual tinguem el vídeo o arxiu de so perquè funciona amb els més habituals, i està disponible per a Windows, Mac i Linux. Si no fora pel logotip (que em sembla prou lleig) seria ideal 😉

A banda dels reproductors, cada programa de vídeo accepta uns formats i códecs determinats, i cada càmera de vídeo treballa amb altres i és fàcil que no coincidisquen, així que haurem de tindre un conversor per a transformar els formats. Un conversor prou complet és el Free Make Vídeo Converter. A banda de per a canviar de format, ens serà molt útil per a baixar la resolució d’un vídeo. Per exemple, puc exportar un vídeo a AVI per què el vull amb molta qualitat per si el projecte en pantalla gran, i a banda, per a pujar-lo al blog convertir-lo a FLV i canviar-li el bitrate amb este mateix conversor.

PROPORCIÓ D’ASPECTE (RÀTIO)

És la relació entre l’amplària i l’alçada de la imatge. Els principals formats són:
4:3 (format PAL, Europeu): D’aspecte quasi quadrat, és utilitzat per les pantalles tradicionals de Tv, i per YouTube. Ara s’estan extenent formats més amples (també YouTube s’ha passat al 16:9)
16:9 (panoràmic): Utilitzat als DVDs i als televisors panoràmics i/o d’alta definició. A les pantalles tradicionals apareixen bandes negres dalt i baix per a que la proporció es mantinga.
3:2 Format NTSC i també el més utilitzat en fotografia.

RECOMANACIONS: Normalment les càmeres poden gravar en diferents ràtios, així que hem de decidir i consensuar (en cas de gravar amb diferents càmeres o de fer diferents vídeos relacionats) com ho gravem per a què tots els vídeos tinguen la mateixa proporció. Este punt ha d’estar clar també a l’hora d’editar i exportar el vídeo.
En cas de tindre vídeos en diferents ràtios es poden unificar en l’edició, però perdrem part de la imatge, o eixirà amb diferent proporció (apareixerem més primets o més grossos segons el vídeo…).
Quina ràtio utilitzar? Açò va un poc per modes, però en general depén del producte audiovisual que farem. El format panoràmic és més “elegant” i seria millor per tant per a ficció (sèries, curts…) i el 4:3 remet més a la televisió i seria millor per a programes, concursos, magazines…

Per a més informació, l’entrada d’este tema en castellà del wikipèdia és prou senzilla i clara:
http://es.wikipedia.org/wiki/Relación_de_aspecto

Anuncios